LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN /SOCIETATS DEL CONEIXEMENT
El segon mapa conceptual tracta de reflectir els aspectes i les relacions més importants que es donen en l’actual Societat de la Informació i del Coneixement. M’ha fet reflexionar sobre els paràmetres en què es desenvolupa i gravita, les característiques, la trajectòria i la magnitud de les repercussions, la significació de les TIC en aquesta nova configuració social, etc. Tracta de plasmar el paper que juguen les Tecnologies en la Societat de la Informació i del Coneixement i m’ha fet reflexionar sobre l’impuls vertiginós de l’avanç científic, sobre la magnitud de l'ús de TIC, que comporta canvis que arriben tots els àmbits de l'activitat humana, manifestats de manera especial en món laboral i en el món educatiu. Canvis que comporten noves relacions en la institució escolar, en l'estructura organitzativa dels centres, en la seva cultura ... Tanmateix es destaquen els diferents "mites científics-tecnològics entre d’altres.
Mapa 2: Societat de la Informació i del Coneixement
Vivim en una època de canvis i de profundes transformacions que es caracteritza per l'accelerada introducció en la societat de la intel·ligència artificial i de les TIC. Es tracta d'una nova etapa denominada Societat de la Informació entesa com a construcció política i ideològica que es desenvolupa dins el context de la globalització neoliberal. L’objectiu d’aquesta és accelera la instauració d’un mercat mundial obert i “autoregulat”. Aquesta política ha comptat amb la col·laboració d’organismes com l’Organització Mundial del Comerç (OMC) el FMI i el Banc Mundial per què els països en vies de desenvolupament s’obrin a la inversió externa, amb el conseqüent resultat de l’augment de la bretxa entre països rics i països pobres.
A final de segle, quan la majoria dels països desenvolupats ja havien adoptat polítiques de desenvolupament de la infraestructura de les TIC, es produeix l'auge espectacular del mercat de la indústria de la comunicació. No obstant, els mercats del Nord comencen a saturar-se. Llavors, s'intensifiquen les pressions cap als països en desenvolupament perquè deixin la via lliure a la inversió de les empreses de telecomunicacions i informàtica, a la recerca de nous mercats per absorbir els excedents. En aquest context la CMSI a partir de l'any 2000, obre una drecera cap a la consecució d’aquesta fita. No obstant aquesta realitat i el paper clau que les tecnologies de la comunicació han exercit en l'acceleració de la globalització econòmica, la seva imatge està més associada al beneficis que implica la globalització, com Internet, telefonia mòbil, TV per satèl·lit, etc. Beneficis que poden estar a l'abast de tots/es, i que contribueix a estrènyer la "bretxa digital".
El concepte de “Societat del Coneixement” està íntimament relacionat amb el concepte de Societat de la informació. Segons A.W. Khan (UNESCO 2010) “ La societat de la informació és la pedra angular de les societats del coneixement” Aquest defensa que la societat de la informació està relacionada amb la idea de la “innovació tecnològica”, mentre que el concepte de societat del coneixement inclouria la dimensió de transformació social, cultural, econòmica, política i institucional així com una perspectiva més pluralista i de desenvolupament de tots els sector de la societat. Per tant, aquest últim, és un concepte més noble i altruista.
Es pot parlar de dos enfocs diferents referits a la significació del nou paradigma de desenvolupament social, que àmpliament han quedat reflectits al debat CTS i representat gràficament al mapa conceptual:
Per al primer enfoc parlar de societat de la informació es refereix a un paradigma de desenvolupament que assigna a la tecnologia un rol causal, ubicant-la com a motor del desenvolupament social i econòmic (tecnodeterminista). Per als països en desenvolupament, aquest discurs implica que el pas cap a la societat de la informació és qüestió de temps i de decisió política per crear les condicions adequades. Tanmateix, passaria amb els sectors socials afectats per la bretxa digital als quals s’hauria d’incloure l’aplicació de programes d’accés...
El segon enfoc sosté que la nova etapa del desenvolupament humà en la qual estem entrant es caracteritza pel predomini que han aconseguit la informació, la comunicació i el coneixement en l'economia i en el conjunt de les activitats humanes. Segons aquest enfocament, la tecnologia és el suport que ha desencadenat una acceleració d'aquest procés, però no és un factor neutre, ni el seu rumb és ineludible, ja que el propi desenvolupament tecnològic està orientat per jocs d'interessos.
Seguint aquesta perspectiva, les polítiques per al desenvolupament de la societat de la informació s'han de centrar en els éssers humans, s'han de concebre en funció de les seves necessitats i dins d'un marc de drets humans i justícia social. En altres paraules, per a aquest segon enfocament, "informació" no és fonamental " sinó que se centra en la "societat". Mentre la primera fa referència a dades, canals de transmissió i espais d'emmagatzematge, la segona parla d'éssers humans, de cultures, de formes d'organització i comunicació. La informació es determina en funció de la societat i no al revés.
S’ha de tenir present que qualsevol referència a "societats" s'ha de fer en plural, reconeixent l'heterogeneïtat i diversitat de les societats humanes. Això implica també reafirmar l'interès que cada societat s'apropiï de les tecnologies per a les seves prioritats particulars de desenvolupament i no s'hagi d'adaptar a elles per poder ser part d'una “suposada” societat de la informació per defecte. I que de les societats Internet i les TIC són un nou escenari d'interacció social, però que aquesta interacció està estretament integrada al món físic i els dos àmbits es transformen mútuament.
Finalment cal dir la informació ha de ser un bé públic, no una mercaderia, la comunicació, un procés participatiu i interactiu, el coneixement, una construcció social compartida, no una propietat privada, i les tecnologies un suport per a tot això, sense que es converteixin en un fi en si.