LA TECNOLOGIA EDUCATIVA

Mapa 3: Tic i la Tecnologia de l’educació

A aquest últim mapa conceptual es reflexa l’evolució històrica de la TE, des de quan seria el moment inicial, fins als influxos que ha rebut a conseqüència de la incorporació dels mitjans de comunicació, passant per la influència de la psicologia conductista i l'enfocament sistèmic. Tanmateix s’expressen les fonts fonamentals de la TE:  la didàctica i el currículum, la Teoria de la Comunicació, la psicologia de l’aprenentatge, les Tecnologies de la Informació...

La introducció de les TIC a la societat ha significat un canvi revolucionari. Aquestes ofereixen noves possibilitats d’aprenentatge com per exemple, aprendre de manera interactiva i a distància etc. Tanmateix ofereix noves possibilitats en el tractament de la informació ja que permeten un  accés ràpid i fàcil proporcionant noves eines de comunicació i entorns més flexibles. Representen un recurs molt útil en l’àmbit educatiu ja que potencien la construcció del coneixement mitjançant activitats com el modelatge, la resolució de problemes o l’argumentació, individualització i la flexibilitat en l’ensenyament i formació permanent i continuada ... El ressò que han tingut i tenen les TIC a l’educació han donat pas a una nova disciplina pedagògica, la Tecnologia Educativa.

La Tecnologia Educativa rep aportacions de diverses ciències i disciplines ja que busca el millor suport que contribueixi a  assolir uns objectius educatius de la manera més eficient i en la fonamentació dels processos d’actuació. Segons Cabero, en la Tecnologia Educativa "s'insereixen diversos corrents científiques que van des de la física i l'enginyeria fins a la psicologia i la pedagogia, sense  oblidar-nos de la Teoria de la Comunicació" (1999:17). Té doncs unes bases múltiples i diversificades. Les disciplines que han resultat més influent en l’evolució de la TE són: La Didàctica i les altres Ciències Pedagògiques, la Teoria de la Comunicació, la Teoria general de sistemes i la Cibernètica, la Psicologia de l’Aprenentatge i altres com la Sociologia, l’Antropologia, la Filosofia  etc.  

Es pot comprovar, doncs, les grans aportacions de cada una d’elles, en especial la teoria de la comunicació i de la tecnologia de la informació. És pot veure l’evolució i perquè s’ha produït un canvi d’acció on la tecnologia de l’educació, que Cabero defineix com el disseny, anàlisi, aplicació i avaluació de situacions mediades d’aprenentatge. Això comporta una transformació revolucionaria  de la institució escolar encaminada a obtenir millors resultats per respondre a les demandes de la nova societat.

Segons Sarramona i López la TE presenten les característiques següents[i] que encaminen cap a una qualitat educativa i per tant a atendre millor a les necessitats socials: 

“1) Racionalitat. Les decisions d'actuació han de tenir justificació raonada, explicable per argumentacions verificables i socialment compartides, és a dir, argumentacions científiques.

2) Sistematisme. Els elements que intervenen en el procés educatiu són contemplats en funció de si mateixos i en relació amb els altres que integren el conjunt de les accions. Per tant, les decisions que es prenen sobre un element del conjunt afecten sempre a la resta.

3) Planificació. La tecnologia demana un procés anticipatori de l’actuació que es vol cometre; és a dir,  planificar segons els coneixements de que es disposa.

4) Claredat en les fites. Sense fites clares no resulta factible l'anticipació de les accions tecnològiques, ni hi ha possibilitat de controlar el procés i l’eficàcia en els resultats.

5) Control. L'actuació tecnològica, fruit de la planificació prèvia, s'ha de dur a la practica segons les directrius previstes, en tant es mantinguin les condicions que fonamentaren les decisions inicials. Si hi ha desviacions s’haurà de reconduir el sistema.

6) Eficàcia. L'actuar tecnològic pretén garantir la consecució de les fites proposades. La justificació última de la tecnologia resideix precisament en demostrar que té més possibilitats de resoldre els problemes sobre els que actua que no pas altres maneres de fer-ho.

7) Optimització. Inclou tant l’eficiència, atès que suposa aconseguir els objectius rendibilitzant al màxim els recursos i els elements del sistema d'intervenció, com la progressiva dinàmica de tot el conjunt.

Tanmateix s’identifica, clarament la importància de l’ús  de les noves tecnologies  en les aules, les avantatges que sens dubtes poden proporcionar. La utilització de les TIC en la personalització dels ensenyaments i en els ensenyament a distància presenten, a priori entre altres, els següents avantatges sobretot pel que a Internet i el Web ([Westhead 97], [Lee 99], [Sörderberg  00])[ii]:

• Permet l’aprenentatge sincrònic o asincrònic.
• Permet l’aprenentatge interactiu o individual
• Integra varis medis en un mateix canal
• La infraestructura tècnica està àmpliament estesa.
• Es pot utilitzar tant per aprendre com per utilitzar la informació
• Els estudiants poden publicar els treballs
• És atraient
• Permet incrementar el treball col·laboratiu la comunicació...
• Permet explorar noves estratègies metodològiques
• Els continguts es poden adaptar fàcilment
• Possibilita una ràpida retroalimentació (“feed-back”)
• Es poden crear comunitats virtuals.

Així doncs, la TE contribueix a aquesta nova visió de l’educació fent-se un lloc en l’àmbit educatiu amb la incorporació de les TIC a l’aula, començant amb la introducció de l’ordinador i els sistemes audiovisuals i posteriorment, l’ús de pissarres i llibres digitals o aules virtuals, apostant per l’autonomia de l’aprenentatge; en societat actual es requereix versatilitat, flexibilitat, innovació i creativitat i les NTIC permeten un ensenyament i aprenentatge molt més diversificat, individualitzat i compatibles amb el treball en equip, en xarxa i en línia. Així doncs, l’impacte de les NTIC en l’àmbit educatiu destaca per proporcionar noves eines de comunicació, nous entorns flexibles per a l’aprenentatge i l’activitat laboral, potenciant la construcció de coneixement i promovent una formació continua i permanent posant a l’abast de tothom la velocitat a l’accés de la informació.