SOBRE L’ARGUMENTACIÓ I EL DEBAT
L'argumentació implica raonament fonamentat en paràmetres com la coherència i l’adequació. És un procés seqüencial que permet inferir conclusions a partir de certes premisses. Implica un moviment comunicatiu interactiu entre persones, grup de persones i fins i tot entre la persona i el text que s'està generant, especialment, quan es reconeix com a acte conscient, que permet "escollir paraules amb una selecció reflexiva que dota als pensaments i a les paraules de nous recursos de discriminació"(Ong, 1987, pàg. 105).
Toulmin (1958) i Toulmin, Rieke and Janik (1979) conceben l’argumentació com una forma de coneixement que genera coneixement, acords i canvis conceptuals, assenyalen que la creació de nous paradigmes no sorgeix de revolucions que ignoren les antigues creences i concepcions. El paradigma involucra la lectura crítica de la realitat en un ambient de competició en
què la veritat no es concep com quelcom immutable, sinó contingent i creada tant en un context retòric argumentatiu com en un context històric cultural.
El model de Toulmin es relaciona amb les regles d'una argumentació en passos que poden ser precisats en qualsevol tipus de disciplina o espai obert a la dissertació en un debat. En el meu cas, aquesta tècnica no solament ha significat construir arguments lògics i prendre consciència de les meves creences, dels meus judicis... sinó que ha exigit la presa de decisions sobre quina elecció hipotètica fer, la recerca d’evidències argumentals, pensar en les possibles objeccions, ratificar la tesis... Per altra banda, el debat considerat com a “entorn estructurat per a introduir els estudiants en “jocs de diàleg” (Moore, 2000) amb un conjunt de regles per a regular les contribucions dels participants ha facilitat l’aprenentatge compartit per mitjà de la participació activa en l’intercanvi, l’elaboració i la refutació de les idees i de la informació.
El debat ha sigut una eina que m’ha ajudat moltíssim, a revisar els meus coneixements. Primerament, el fet d’haver utilitzar el model argumentatiu per elaborar les aportacions ha estat determinant per compartir idees que fossin significatives. A cada aportació era necessària una investigació i reflexió prèvia, mitjançant un entorn virtual de comunicació i interacció, s’ha creat un espai de construcció de coneixement conjunt, de manera que entre tots els companys s’ha pogut construir coneixements col.laborativament. A més a més de promoure un pensament crític, constructiu i respectuós en les aportacions.
El segon lloc, el fet de plantejar unes consignes concretes, ha fet reflexionar des de parar l’atenció en el llenguatge utilitzat, és a dir, l’adequació, coherència i claredat dels elements lingüístics de les argumentacions, fins a desenvolupar els rols dels bàndols sociodeterminista i tecnodeterminista que ha correspost identificar-se. Cal dir que s’ha realitzat en línia i de manera asincrònica la qual cosa ha permès que les intervencions fossin producte d’una elaboració més reflexiva amb unes argumentacions contundents i més valuoses.
Amb tot això, he pogut avançar en l’habilitat cognitiva de l’argumentació. La tria, l’anàlisi, la reflexió, la presa de decisions, formen part essencial per resoldre problemes i per tant, aquesta capacitat, bàsica s’ha de fomentar pràcticament en tots els àmbits educacionals.
Conseqüentment, un debat virtual amb l’estructura i funcionament organitzat com el que s’ha pogut vivenciar, amb l’argumentació com a consigna, pot generar els canvis conceptuals necessaris que produeixen un enriquiment significatiu personalment i individualment.
Model d'argumentació de Toulmin:
