INTRODUCCIÓ
L’informe de Síntesi i la representació gràfica dels conceptes més importants que s’han estudiat a la PAC responen a les consignes que formen part de la segona Pràctica d’Avaluació Continuada de l’assignatura de Noves tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació.
L’informe té com a finalitat explicitar la reflexió sobre el propi canvi conceptual i, en conseqüència, percebre que s’ha propiciat l’aprenentatge constructiu i significatiu. Es tracta de demostrar-ho a través de:
-
La construcció d’un mapa conceptual, utilitzant el programari CMAP considerant com a suports l’article de Domènech i Tirado, la lectura del material en paper “Educació i tecnologia: fonaments teòrics” de J. Cabero, l’experiència del debat CTS, el mòdul en material web “La construcció de models per al canvi conceptual”, així com el “cas 3: Creació de models a classe” (la classe de literatura britànica). Aquest mapa de conceptes representa i sintetitza els continguts i les relacions més importants en referència als conceptes de ciència, tecnologia, societat i educació, SI, objecte d’estudi, diferents teories, TIC, evolució, fonamentació de la TE…
-
A partir del contrast del nou mapa i el de l’Avaluació Inicial (sistemes conceptuals desproporcionats), juntament amb les preguntes curtes i el qüestionari valoratiu, amb la lectura de la bibliografia obligatòria, amb debat CTS, etc. ha permès fer la comparació entre el coneixement que ja posseïa i el nou coneixement produït, tant a nivell quantitatiu (més elements) però, sobre tot, a nivell qualitatiu. És a dir, respecte a l’ampliació i a la transformació del coneixement, del descobriment, defensa i la revisió de noves hipòtesis pròpies i dels companys (facilitat per la interacció en el debat) i l’elaboració de l’actual PAC... La qual cosa ha propiciat una reorganització de les pròpies estructures del coneixement, òbviament no sense un esforç centrat en l’anàlisi i la síntesi de la nova informació.Utilitzar la tecnologia d’argumentació i en general, aprofundir en competències argumentatives que promouen la reflexió i el raonament, afavorint l’ús del coneixement previ, en benefici de la relació i construcció de continguts conceptuals i procedimentals. Segons Cerbin[i], (1988); “… la majoria de les persones no son grans expertes en la construcció d’arguments lògics”. Al llarg de la vida troben infinites situacions “problema” en què es requereix la utilització, implícita o explícita, d’aquesta tècnica de l’argumentació. El fet de construir arguments i contraarguments determinen les diverses solucions prèvies a l’acció de la presa de decisions... La qual cosa ens pot servir en l’orientació adequada o errònia dels nostres actes. En aquest sentit, considero que treballar l’argumentació de la manera que s’està fent, pot significar de molta ajuda tant pel què fa a l’assignatura, com pel paper que pot tenir, a parir d’ara, en la vida professional i personal de cadascú.
